Tal com us havia dit, continuo el meu relat. Vam arribar a Betlem i jo vaig començar a sentir que l’hora del naixement del meu fill estava molt a prop. Després d’una estona de cercar un lloc per establir-nos i de ser rebutjats per molta gent, vam trobar un estable. Aquí estarem bé, va dir Josep, tot i que l’estable era molt miserable. Però això a nosaltres, encara que fos en aquells moments, no ens importava pas gaire. Si més no, teníem un sopluig passable i tranquil.

I fou allà precisament, en aquella mísera establia, que, en la pau de la nit plena d’estels, vaig donar a llum el meu Fill.

Jo em vaig quedar embadalida mirant el nen. No sabria pas explicar tot allò que sentia dintre meu. Una alegria meravellosa, una pau immensa... Aquell estable era per a mi com el paradís. Perquè el paradís és qualsevol lloc sempre que allí hi hagi Déu. Però ja continuaré el meu relat un altre dia.

PREGÀRIA