Ara m’adono que, amb totes aquestes coses que he explicat, podria semblar que gairebé m’havia oblidat de Josep, però no és així. Josep esperava el dia del naixement de Jesús amb molta il·lusió. Però abans us diré que el meu país, Palestina, formava part del gran Imperi Romà. En el meu temps, l’emperador romà es deia Cèsar August.

Aquest emperador volgué saber quanta gent tenia al seu extens imperi. I manà que es fes el cens de tots els seus habitants. Tothom havia d’anar a empadronar-se, fent-hi inscriure el seu nom. A Palestina, els jueus havíem de fer-ho cadascun en el lloc d’on provenia la família. El cap de la nostra família era Josep i havia nascut a Betlem, així que obeint el decret de l’emperador vam disposar-nos a pujar cap a Betlem. He dit pujar, perquè Betlem era allà, en aquella regió muntanyosa anomenada Judea i era molt enlairat i lluny de Natzaret.

A dir veritat el viatge no em feia el pes, a causa del meu estat d’embaràs, però el vam fer. Caminàrem moltes hores en silenci. I a la fi, arribàrem a Betlem. Però això ja us ho diré el proper dia.

PREGÀRIA