Pedres a la butxaca
Tenia per costum posar-me pedres a la butxaca. Eren pedres petites, sense importància, quasi no es veien. I jo continuava posant-ne més a la butxaca.
Un dia em vaig adonar, amb tristesa, que se m’havia foradat la butxaca. Un forat petit. No vaig donar-hi importància i seguia amb el costum de les pedretes.
De mica en mica el forat es va anar fent gran, notable, ample i fosc.
Però jo continuava posant pedres a la butxaca.
El forat va créixer i créixer... fins que un dia, pel forat, m’hi vaig escolar.
