Miquel Àngel, el famós escultor del Renaixement, era un home molt detallista. Es passava les hores en el seu taller polint les seves escultures. Un dia, va anar a visitar-lo un amic seu que feia un mes que no el veia.

—Des del mes passat, que vaig estar aquí, no has fet res, l’estàtua està igual —li va dir.

—T’enganyes —va respondre Miquel Àngel—, perquè durant tot aquest temps he retocat la boca, he polit l’espatlla i he donat més expressió als ulls.

—Bé —va dir l’amic—, això són petiteses.

—Sí —va contestar en Miquel Àngel— però en aquestes petiteses està el secret de l’obra d’art.