Heu vist mai un gira-sol? És una flor gran, de color groc que sempre gira buscant el sol, heus aquí el perquè del seu nom. Quan una de les seves llavors, per petita que sigui, cau a terra entremig d’altres plantes, en créixer, cerca de seguida la llum del sol. És com si sabés, instintivament, que la claror i l’escalfor del sol li faran possible la vida.

Què passaria a la flor si la poséssim en un lloc tancat i fosc? Segur, que en poc temps, es moriria.

Nosaltres, com els gira-sols, també necessitem la llum i l’escalf del sol, la pluja i la brisa per mantenir-nos vius. Amb tot, no és només el cos el que necessita l’exercici per créixer ferm. L’esperit, igualment, necessita la llum de Déu per mantenir encesa la flama de l’esperança.

Necessita l’escalf de l’afecte, la brisa de l’amistat, la pluja de l’amor que ens ve des de dalt. Però hem d’esforçar-nos per respirar el millor ambient en les circumstàncies desagradables que ens envolten. Hi ha situacions, com quan som mandrosos, que ens fan perdre les ganes de cercar la llum i ens debilitem com una planta sense vida. Ens deixem enredar per la peresa i volem sortir de la situació sense esforçar-nos.

Si ens passa això, tenim l’esperança de sortir-nos-en. Podem comptar amb l’ajut de la família, que ens dóna suport i seguretat en tot moment... De la presència dels amics. Déu té un pla de felicitat per a cada un de nosaltres i per obtenir-lo, hem d’acudir als recursos de què disposem. Hem d’imitar el gira-sol. Hem de buscar sempre la llum.

PREGÀRIA