Quan ella, aquella tarda, va arribar a l’estació la van informar que el tren que havia d’agafar portava un retard d’una hora, aproximadament. L’elegant senyora, una mica amoïnada, va comprar una revista, un paquet de galetes i una ampolla d’aigua per passar l’estona. S’assegué en un banc de l’andana central esperant l’hora. Mentre fullejava la revista, un jove va asseure’s al seu costat i va començar a llegir un diari. De sobte, la senyora va veure com aquell noi, sense dir res, estirava la mà, agafava el paquet de galetes, l’obria i començava a menjar-ne, una a una. La dona es va molestar, però no va voler dir res al jove, encara que tampoc volia que es pensés que no se n’havia adonat.

Per això, amb un gest exagerat, va agafar el paquet i va treure una galeta, l’ensenyà al jove i se la va menjar mirant-lo de fit a fit. El jove va fer el mateix i va somriure. La senyora, ja fora de polleguera, agafà una galeta i, igual que abans, se la va menjar mirant fixament el jove. El diàleg de mirades i somriures va continuar entre galeta i galeta. La senyora, cada cop més enfadada i el noi més somrient.
Finalment, la senyora s’adonà que ja només quedava una galeta.

—No podrà ser tan descarat —va pensar, mentre mirava el jove i el paquet.

Amb serenitat el jove va allargar la mà, va agafar la galeta, i molt delicadament, la va partir per la meitat. I amb un gest afectuós va oferir la meitat de l’ultima galeta a la companya de banc. —Gràcies —va dir violentament, agafant aquella meitat.

—De res —va respondre el jove somrient mentre es menjava l’altra meitat.

En aquell moment van anunciar l’arribada del tren. La senyora, fora de si, es va aixecar i va pujar al seu vagó. En arrencar, des de la finestreta va veure el jove encara assegut a l’andana i va pensar: “Quin noi més insolent i mal educat!
Què serà d’aquest món amb joves com aquest?”

Sense perdre de vista el jove, va notar-se la boca resseca per la situació que havia patit. Va obrir la bossa i va treure l’ampolla d’aigua. Aleshores restà totalment sorpresa en veure que dins la bossa hi tenia el seu paquet de galetes, tot sencer. Les galetes que s’havia menjat eren totes del jove.

PATRICIA CANTÚ

PREGÀRIA