Potser ja heu començat a preparar el dia del pare. És bo recordar aquells que ens han portat al món. Escoltarem, avui, el testimoni d’una persona. Diu així:

“Un dia vaig anar al meu pare amb un dels meus molts problemes. Em va contestar, com Jesús als seus deixebles, amb una paràbola:

—Fill, ja no ets una senzilla i tendra branca, com quan vas néixer. Ara has crescut i t’has transformat en un arbust que comença a florir i que té branques pròpies. Et demano que donis vida a aquestes branques. Has de ser fort, perquè ni l’aigua ni el vent et puguin danyar. Has de créixer com els de la teva espècie, cap amunt. Un dia, vindrà algú a esporgar les teves branques i pensaràs que et fa mal, però no t’amoïnis, que és pel teu bé. Et treu el que està de més. Així et faràs fort i les teves arrels aprofundiran més. No et queixis d’allò que no et surti com voldries. Continua creixent, i quan et sentis indefens, quan sentis que l’hivern ha estat molt fred, recorda que sempre tornarà la primavera que et farà florir... Mira de ser com un roure, mai un bonsai”.

PREGÀRIA