Hi havia un fuster que treballava per a una empresa dedicada a construir cases de fusta. Van anar passant els anys i començava a sentir-se gran i cansat.

Així, doncs, va parlar amb l’encarregat i li va explicar el seu pla de jubilació a fi de poder gaudir de la família el temps que li pogués restar de vida.

A l’amo no li va agradar gaire, però li ho va acceptar; malgrat tot, li va dir:

—Et demano un favor personal: que construeixis una última casa.

El fuster, un xic ofès, va acceptar la proposta, però no hi va posar tot l’interès.

No va utilitzar els millors materials, ni es va esmerçar gaire en els acabats; volia anar de pressa i acabar aviat. Enllestida la casa, l’amo anà a inspeccionar-la, i al cap d’una estona li va dir:

—Aquesta casa és teva, és el regal que et faig.

El fuster va agafar les claus i es va posar a plorar de pena. D’haver sabut que estava construint la pròpia casa, segur que ho hauria fet millor. Ara hauria de viure la resta de la seva vida en una casa deficient, construïda sense amor.

FELICIDAD GARZA

PREGÀRIA