Fa poc temps vaig conèixer un home molt i molt feliç. Tot curiós, li vaig preguntar com havia aconseguit aquesta joia i ell em va explicar aquesta història:

“Vaig néixer en una família molt rica, que no em va ensenyar res més que estimar els diners; quan vaig fer-me gran, fins i tot m’anaven caient de les butxaques. Donat que encara no en tenia prou, vaig anar a córrer món per guanyar-ne molts i molts més. I, a fi d’evitar que ningú me’ls agafés, vaig posar-los en dos sacs.

Tot avorrit, caminava i caminava, quan de sobte vaig topar-me amb el mar al meu davant. M’havien dit que al bell mig d’aquest mar hi havia un gran tresor... Tot impacient, vaig voler pujar al cim d’una muntanya i després al cim d’una altra, per poder veure aquella illa abans que ningú. Sense pensar-m’ho massa, vaig deixar els dos sacs de diners ben amagats a la banda dreta d’una muntanya. Agafo una barca abandonada i començo a remar per tal de travessar el mar. Però el mar em feia recular cap a la platja i no podia avançar gens ni mica. Mentrestant anava contemplant unes gavines que volaven molt amunt.

—Oh! Aquestes sí que deuen poder travessar el mar! Doncs, com és que no han agafat el tresor... i viuen tan felices? Com pot ser, si només tenen el seu niu?

Llavors vaig observar els arbres, les plantes, les flors, els ocells i em vaig adonar que vivien feliços com les gavines que volaven dalt del cel.

Això em va fer pensar que els diners no ho són tot i que deu haver-hi alguna cosa més.

Aleshores em vingueren ganes de ser com les gavines i les flors... Agafo els dos sacs plens de diners, i els llenço al mar on m’havia obert camí. I fou llavors quan vaig descobrir la veritable joia”.

MONTSE BLAY (TORROELLA DE MONTGRÍ)

PREGÀRIA