Una altra comparació que s’inventà Jesús, perquè entenguéssim que havíem de viure units a Ell i entre nosaltres, va ser la del cep i les sarments. Ho explico a la meva manera:

“Vosaltres sou com les branques d’un arbre i jo sóc el tronc, deia Jesús. Què li passaria a una branca que volgués viure sola i se separés del tronc? Doncs que no viuria gaire temps, ja que el sol l’assecaria. I un cop seca, l’amo la llençaria al foc. Les branques per seguir vives, han d’estar unides al tronc, que és qui els dóna la saba. No hi ha cap branca que tingui saba per ella mateixa”.

A nosaltres ens passa una cosa semblant. Per seguir estimant i vivint l’amor de Jesús, hem d’estar units a Ell, perquè, com puc estimar si no rebo amor? Ningú no pot donar el que no té. I l’amor és un producte de Déu que es dóna generosament als qui estem units a Jesús i entre nosaltres.

PREGÀRIA