Que tots siguin u
Una de les grans preocupacions de Jesús era la unitat. Ell era una persona que estava tan unida al seu Pare Déu que no podia entendre que les persones anessin cadascú pel seu compte. A més, sabia que el que unia a les persones era l’amor. Quan una persona estima una altra no parla malament d’ella, ni deixa que els altres en parlin malament davant d’ell. Tampoc li té en compte els defectes, els comprèn
i l’excusa. Dues persones que s’estimen s’ajuden mútuament, se suporten, i no fan el que saben que no agrada a l’altre. O sigui, cerquen que l’altre sigui feliç. Això ho sabia Jesús, per això ho predicava arreu i a més ho practicava.
Justament la nit que anaven a empresonar Jesús i sabent que anava a morir, pregava demanant la unitat. Podia haver demanat altres coses, però va demanar que restessin junts. Que tots siguin u, deia al seu Pare Déu, com tu i jo som u. És una pregària preciosa i un testament que ens va deixar. Escoltem-lo amb les seves pròpies paraules.
