Dos amics, que anaven justos de diners, van vendre una joia valuosa a un joier. La joia encara no la tenien, ja que pensaven robar-la l’endemà, però van tancar el tracte.

El joier estava molt content perquè havia ofert un preu baix i pensava vendre la joia a un preu molt més alt; faria un bon negoci.

Tal com havien quedat, els dos amics van anar cap on estava la joia, però, per a sorpresa seva, es van trobar amb un gran gos disposat a defensar els béns del seu amo. Els dos amics sortiren corrent, un amb més sort que l’altre, el qual va ensopegar i va caure a terra i es quedà totalment immòbil a causa de la por. El gos s’hi atansà lentament i, en veure que estava molt esporuguit, el deixà marxar sense fer-li res.

L’altre li va preguntar:

—És que no anem a robar la joia?

—No! —digué el primer. Quan estava en perill davant el gos he tingut temps de pensar dues coses: Una, que mai s’ha de vendre una cosa que encara no tens. I l’altra, que l’honradesa val mil vegades més que no pas els diners.

EVA MANZANEDO – 5è DE PRIMÀRIA

PREGÀRIA