Conten que un jove de ciutat va arribar un dia al camp. Volia aprendre les feines de la granja per ampliar així els seus coneixements.

El pagès li va donar un únic treball: has de tenir cura d’un cavall.

El primer dia va pensar el jove:

—Portaré el cavall a beure a la vora del riu i així podrà aguantar més temps la feina del dia.

Ho va fer així, però quan intentava estirar les regnes del cavall aquest no volia moure’s.

—Des de quan un animal manarà una persona? —va pensar el jove.

I començà a estirar amb tota la força, però el cavall seguia impassible. Al cap d’una estona va passar per allí un camperol que li va dir:

—No forcis el cavall, perquè el que ell vol és alfals.

Però el jove no va fer-li cas i va continuar colpejant el cavall sense obtenir-ne cap resultat. Finalment, cansat i sense forces, va deixar quiet l’animal i aquest, immediatament, se’n va anar galopant cap al camp d’alfals.

PREGÀRIA