Ahir vam parlar del pa que era covard i còmode. Avui parlarem del
pa bo. Ho farem com un conte. Escolteu:

“Hi havia una vegada un pa tendre, cruixent, d’aspecte apetitós. Un
pa generós i sacrificat. Un dia es va trobar envoltat de nens que tenien
molta gana. Però no es va amagar, es va deixar agafar.

Quan va sentir el ganivet que el llescava, no va dir res, es va deixar
sacrificar.

El pa, tot llescat, sentia com si morís, però en trobar-se a les mans
dels infants es va sentir alegre...

De sobte, el pa es va adonar que no havia mort. S’havia convertit
en part d’aquells nens que n’havien menjat”.