Hi havia una vegada un pa acabat de fer, d’olor agradable i d’aspecte
apetitós. Estant en el prestatge d’una fleca, somiava sortir a passejar
i conèixer el món que veia per la finestra.

En aquell instant va entrar un nen que tenia pressa. Volia una barra
de pa per anar d’excursió amb els companys de l’escola.

—No m’escollirà pas a mi? —va pensar l’apetitós pa... I justament
la mà de la dependenta el va triar entre els altres.

A la motxilla del nen hi va viatjar tot el matí, content de tot el que
havia vist i del viatge tan agradable que havia fet sense fer ni un pas.
A l’hora de dinar, es va veure envoltat d’aliments pertot arreu i prenia
el sol tranquil·lament sobre un tovalló de paper.

—Dóna’m un tros de pa, si us plau! —va demanar un dels nois.
El pa va sentir un calfred. Perquè em voldran partir? Llavors va sentir
por i va començar a cridar i volia amagar-se molt enfadat.

Va passar el temps i aquell pa que no havia volgut deixar-se menjar
es va fer dur, i florit i anà a parar a les escombraries.