Un dia en Josep i jo ens vàrem prometre. Al cap de poc temps jo
seria la seva esposa, i ell em portaria a casa seva.

Des d’aleshores vaig començar a somiar en la nostra futura llar, tot
fent projectes. Somiava a fer-lo feliç. Quan vet aquí que un dia, de sobte,
tots els meus somnis s’esvaïren... El que em va succeir és una cosa
tan extraordinària i increïble, que mai per mai no se m’hauria ocorregut
ni hauria pogut imaginar.

Aquell dia el sol va sortir com cada dia. Havent acabat de fer endreça
de la casa, m’estava sola, en silenci, resant, llegint trossos de la
sagrada escriptura. Quan, de sobte, sense ni sentir-lo entrar, se’m presenta...
un àngel! Després vaig saber que es deia Gabriel, que vol dir “Déu és fort”.
L’àngel, tranquil, veient-me tan astorada, s’apressà a saludar-me amb veu ferma i dolça:

—Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Jo em trobava una mica desconcertada i ell em digué:

—No tinguis por, Maria, perquè Déu s’ha complagut en tu. Mira,
concebràs un fill, l’infantaràs i li posaràs el nom de Jesús.

Jo... l’estimada del Senyor!... Jo... la plena de gràcia! Era massa gros
tot allò. Però havia de ser així, perquè era l’àngel qui m’ho deia. I jo
ho vaig creure.