“Un dia el Xa va publicar un concurs entre tots els artistes del vast imperi. Es tractava de representar i retratar la cara del rei.

Van venir els Hindús amb meravellosos colors dels quals només ells coneixien el secret; més tard els Armenis portant una grada especial, després els Egipcis, amb escobles i cisells mai vists i bellíssims blocs de marbre. Finalment, es van presentar els Grecs, proveïts d'un seguici de pols.

Tots van romandre tancats per diverses setmanes al saló del palau reial. El dia establert, va venir el rei que va admirar la meravelloses pintures dels Hindús, els models dels Armenis i les estàtues dels Egipcis. Després va entrar al saló dels Grecs.

Aquests semblaven no haver fet res: amb la pols diminuta, s'havien acontentat amb fregar i polir la paret de marbre de la sala, de manera que quan el rei es va acostar va poder contemplar el seu rostre perfectament reflectit, com si fos un mirall. Naturalment, els Grecs van guanyar el concurs. Havien entès que cada persona és original i irrepetible. Només el rei podia representar el rei”.
(Al Ghazzali)