Dormint un lleó a la falda d'una muntanya, els ratolins del camp, que jugaven pel lloc, van arribar allà; i casualment un d'ells va saltar damunt el lleó, i aquest el va agafar. El ratolí, veient-se pres, suplicava al lleó que tingués misericòrdia d'ell, ja que no havia errat per maldat, sinó per ignorància, per la qual cosa demanava humilment perdó. El lleó, veient que no era digne d'ell prendre venjança d'aquell ratolí, per ser un animal tan petit, el va deixar anar sense fer-li mal.

Poc temps després, el lleó va caure en una xarxa, i veient-se lligat, va començar a donar grans brams. Sentint-lo, el ratolí va acudir en aquell moment, i veient-lo pres en aquella xarxa, li va dir:

-"Senyor, tingues bon ànim, ja que no és res que hagis de temer; jo recordo el bé que de tu vaig rebre, per la qual cosa vull tornar-te el servei'. I dient això, va començar a rosegir amb les seves dents i, trencant els lligams de la xarxa, va alliberar el lleó." (Esop)