El savi Narada era un creient profund i fervorós. Tan gran era la seva devoció que un dia va sentir la temptació de pensar que no hi havia ningú en el món que estimés Déu més que ell. El Senyor va llegir el seu cor i li va dir: 'Narada, ves a la ciutat que hi ha a les vores del Ganges i busca un devot meu que hi viu. Et farà bé viure en la seva companyia'. Així ho va fer Narada i es va trobar amb un pages que cada dia es llevava molt d'hora, deia el nom del Senyor una sola vegada, agafava l'arada i anava al camp, on treballava tot el dia. A la nit, just abans de dormir-se, deia una altra vegada el nom de Déu.

I Narada va pensar: 'Com pot ser un bon cregut en Déu aquest paleta, que es passa el dia embolicat en les seves ocupacions terrenals?'. Llavors el Senyor li va dir a Narada: 'Agafa un bol, omple'l de llet fins al vora i passeja amb ell per la ciutat. Després torna aquí sense haver vessat ni una gota'. Narada va fer el que se li havia manat. 'Quant de sovint t'has recordat de mi mentre passejaves per la ciutat?', li va preguntar el Senyor quan va tornar Narada.

'Ni una sola vegada, Senyor', va respondre Narada. 'Com podia fer-ho si havia d'estar pendent del bol de llet?'. I el Senyor li va dir: 'Aquest bol ha absorbit la teva atenció de tal manera que m'has oblidat completament!, però fixa't en aquest pages, que, tot i haver de cuidar de tota la família i treballar tot el dia durament, es recorda de mi dues vegades al dia'.

(Popular hindú).