“Es va aixecar llavors un mestre de la llei i li va dir per estendre-li un parany:
- Mestre, què he de fer per assolir la vida eterna? Jesús li va contestar: què està escrit a la llei? què llegeixes en ella? El mestre de la llei li respongué:
- Estimaràs al Senyor el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment; i el proïsme com a tu mateix. Jesús li digué: Has respost correctament. Fes això i viuràs.
Però ell, volent justificar-se, va preguntar a Jesús: I qui és el meu proïsme?
Jesús li va respondre:
Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns saltejadors que, després de despullar-lo i copejar-lo sense pietat, es van allunyar deixant-lo mig mort. Un sacerdot baixava casualment per aquell camí i, en veure'l, es va desviar i va passar de llarg. Igualment un levita que va passar per aquell lloc, en veure'l, es va desviar i va passar de llarg. Però un samarità que anava de viatge, en arribar al costat i veure'l, va sentir llàstima. Es va acostar, i li va vendre les ferides, després d'haver-les curat amb oli i vi; després el va muntar a la seva cavalcadura, el va portar a la fonda i en va tenir cura. L'endemà, traient dos denaris, els va donar al mesoner, dient: “cuida'l, i el que gastis de més t'ho pagaré a la meva tornada”. Qui dels tres et sembla que va ser proïsme del que va caure en mans dels saltejadors?
L'altre va contestar:
- El qui en va tenir compassió.
Jesús li va dir: Vés-te'n i fes tu el mateix”.