“Es trobava una família de cinc persones passant el dia a la platja. Els nens estaven fent castells de sorra al costat de l'aigua quan, de lluny, va aparèixer una dona gran, amb els seus cabells cabells al vent i els seus vestits esparracats. L'anciana mussitava alguna cosa entre dents mentre recollia coses de terra i les introduïa en una bossa.

Els pares van cridar al costat seu els nens i els van dir que no s'acostessin a la vella, i els tres petits així ho van fer, quedant-se a prop dels seus pares. Quan aquesta va passar amb ells, inclinant-se una vegada i una altra per recollir coses de terra, va dirigir un somriure a la família. Però no li van tornar la salutació. Moltes setmanes més tard van saber que la dona donava tota la vida netejant la platja de vidres perquè els nens no es ferissin els peus”.

Anthony de Melo