Va néixer a Florència. El seu pare, Francisco Neri, era el cap d'una família pietosa i ben acomodada. Felip va viure sota Montecasino, com a ajudant de comerç. Però era clar que allò no era el seu. Als 20 anys va marxar a Roma a estudiar eloqüència, filosofia i teologia; però tampoc allò era el seu, malgrat el seu exquisit esperit religiós. Als 30 anys va deixar els llibres i es va dedicar completament a les obres de caritat.

En assabentar-se de les proeses de Francisco Javier, va voler marxar a les missions, però va tenir la intuïció divina de fer bé entre els pobres de la seva terra, vivint amb ells, dormint als pòrtics i les sagristies. Recollia els xavals mal·leants i va fundar els primers oratoris. Encara es conserva un petit oratori on passava llargues estones amb Camilo de Lelis, Ignasi de Loiola, Carlos Borromeo i Félix de Cantalicio.

Als 40 anys es fa capellà i director d'ànimes. Comencen a venir-li deixebles. Havia nascut la Congregació de l'Oratori i quedava definitivament establerta l'any 1575. Felip Neri tenia 64 anys. Tenia un sentit increïble de l'humor. Amb els nens i els joves se sentia sempre molt bé entre concerts, teatres i festes.

Santa Maria: Pregueu per nosaltres.