“El Junaid tenia un deixeble que preferia sobre tots els altres, cosa que va incitar la gelosia dels altres deixebles: El mestre -que coneixia els cors- se'n va adonar.

"És superior en cortesia i en intel·ligència, els va dir. Fem una experiència perquè vosaltres també ho comprengueu".

Junaid va ordenar llavors que li portessin vint ocells, i els va dir als seus deixebles:

"Que cadascú agafi un ocell, se'l porti a un lloc on ningú el vegi, el mati, i m'ho porti després”.

Tots els deixebles se'n van anar, van matar els ocells i els van tornar a portar. Tots..., tret del deixeble favorit, que l'ocell li va tornar viu.

Per què no ho has matat?”, va preguntar Junaid.

"Perquè el mestre ha dit que havia de fer-se en un lloc on ningú ens pogués veure”, va respondre el deixeble.

“Doncs bé, a tot arreu on he anat, Déu m'estava veient ia més estava present la meva consciència que em diu que no puc matar cap ésser viu”.

"Veieu el seu grau de comprensió? -va exclamar Junaid-; compareu-ho amb els altres".

Els deixebles van demanar perdó a Déu.”

(Conte Sufi)