El 7 de maig de 1823, Ludwig van Beethoven va estrenar la seva Novena Simfonia. D'aquesta obra cal destacar el quart moviment del qual s'ha immortalitzat la cançó de l'Alegria, considerada com una de les peces clàssiques millor construïdes, actual himne de la Comunitat Europea.

Ludwig va néixer a Bonn (Alemanya). Les primeres lliçons les va rebre del seu pare, qui, en veure la inclinació del seu fill cap a la música, va començar a instruir-lo en aquest art quan el nen tan sols tenia quatre anys. Als set anys ja donava concerts de piano.

El 1787, Beethoven va anar a Viena per rebre classes d'un altre músic genial: Mozart. No obstant això, aquestes classes van durar molt poc, a causa de la manca d'ingressos d'Beethoven i del comiat de la seva mare a la ciutat de Bonn. Allà va haver de traslladar-se urgentment i alternar la seva dedicació a la música amb el càrrec dels seus germans, pel qual va exercir de pare i mare.

Treballava incansablement com a músic i, tot i que es reconeixia la seva valua com a compositor, en el pla afectiu només va recollir fracassos. Diverses vegades va estar enamorat, però cap d'elles va acabar en matrimoni i va viure sol, immers en les seves composicions.

El problema que va marcar terriblement la vida de Beethoven va ser, sens dubte, la seva sordesa. Quan tan sols tenia trenta-cinc anys, i es trobava en el punt més alt de la seva carrera, va començar a sentir els primers símptomes de la malaltia. A l'edat de trenta-vuit anys va haver d'abandonar la seva carrera de pianista i professor del conservatori. El més admirable d'aquest músic és que va compondre la Novena Simfonia, una de les millors obres musicals de la humanitat, trobant-se completament sord. Beethoven mai va poder escoltar com sonava la seva Novena Simfonia.