“Fa moltíssims anys, quan encara els homes estaven en pau entre ells, una dona solia anar a treballar als camps amb el seu nen. L'alletava fins que deixava de plorar, després el ficava al llit a l'ombra perquè dormís mentre ella treballava la terra amb l'aixada (A l'Àfrica, així com en altres parts del món, són les dones les que treballen al camp).
Un dia el nen, en lloc d'adormir-se, va començar a plorar perquè feia molta calor. En aquell moment va baixar del cel una àguila molt gran i es va posar a donar-li aire amb ales. I el nen es va quedar quiet. La dona es va espantar molt.
“Pobre de mi! Quina cosa més terrible!”, va pensar: “L'àliga està devorant el meu fill”.
L'Au l'acaronava amb les ales i el calmava. Però quan la dona es va acostar, de seguida va volar i se'n va anar a damunt d'un arbre. Aquest fet es va repetir dues vegades. Aleshores la dona no va saber guardar-se per a si mateixa el seu secret tan bell i li va parlar al marit.
“He vist un gran prodigi”, li va dir: “Quan el nen plora, una àliga baixa a la terra, s'inclina sobre ell i el clama acariciant-lo amb les ales. Vine també tu i veuràs”. Però l'home, un home esquerp i desconfiat, no se'l va creure. Va seguir la seva dona, però portant un arc amb les fletxes.
Amagat entre la mala herba, va veure venir l'àliga i posar-se sobre el nen que plorava. Aleshores va posar a l'arc una fletxa i la va llançar, prenent com a punt de mira l'ocell. En el mateix instant en què va disparar, l'àliga es va desviar de banda, i la fletxa va travessar el nen. Va ser aquest el primer assassinat.
De fet, l'àliga era un ésser bo, que intentava fer el bé al nen. Però el pare no va creure en la bondat de les criatures; va creure en la maldat, i així va ser com va creure en el mal.
Atormentat pel remordiment va escampar la maldat al seu voltant.
(Mite africà)