Diògenes va ser un filòsof grec, famós no només per les seves doctrines, sinó també per la forma irònica i despreocupada que utilitzava per expressar les seves idees. Va crear una escola els deixebles de la qual es deien "els cínics".

Un bon dia, Diògenes es trobava plantat a la cantonada d'un carrer que desembocava a la plaça on ensenyava. Es reia com un boig.

"De què et rius?", li va preguntar un transeünt.

"Ves aquesta pedra que hi ha al mig del carrer? Des que vaig arribar aquí pel matí, deu persones han xocat amb ella i han maleït, però cap d'elles s'ha pres la molèstia de retirar-la perquè altres no xocassin", va respondre.

També es diu d'ell que recorria els carrers, en ple dia, il·luminant-se amb un fanal, amb actitud de recerca. En veure'l així, la gent que passava es detenia i li preguntava:

"Què busques, Diògenes?" - "Busco una persona". D'aquesta manera, intentava fer pensar i reflexionar als ciutadans perquè prenguessin consciència dels problemes existents.