Pare Bo, avui, a cada una de les nostres escoles i llars, senten una mica més de silenci, una barreja de tristesa i tendresa, perquè el Papa Francesc ha tornat a Tu.

Gràcies per haver-nos regalat aquest Papa tan proper, que va saber tocar-nos el cor amb els seus gestos senzills, amb el seu somriure autèntic, amb les seves paraules que eren carícies per a l'ànima. Gràcies per aquest avi valent que ens va ensenyar que ser cristià és més que resar: és sortir, abraçar, cuidar, i parlar clar.

Ell ens va recordar tantes vegades que «la família és un tresor preciós, l'escola on s'aprèn a estimar i ser estimat». Ajuda'ns, Senyor, a cuidar aquest tresor cada dia, a protegir-lo i valorar-lo sempre. Gràcies per dir-nos que féssim enrenou, però del bo: l'enrenou de la justícia, de la compassió, dels somnis grans, de les mans brutes d'estimar.

Et demanem avui, Jesús, que les nostres famílies i l’escola siguin el que Francesc va somiar: espais on regni l'alegria senzilla, llocs d'abraçada oberta, i refugis segurs on ningú sigui descartat.

Acompanya amb el teu amor al nostre estimat Francesc, que des del cel segueixi inspirant-nos a viure com ell va ensenyar: amb humilitat, paciència, i una fe plena de vida.

Maria, Mare nostra, cobreix amb la teva tendresa maternal a Francesc, i també a cada una de les nostres famílies, que avui, unides en aquesta oració, ens sentim més a prop que mai.

Dona-li, Senyor, la teva pau. I a les nostres famílies, una mica del seu foc.
Amén