“Dos amics portaven el mateix camí. Els va sortir al pas una óssa; avançant-se un d'ells va pujar a un arbre i allà estava amagat; l'altre, veient que havia de ser agafat, tirant-se a terra es feia el mort. A l'aplicar-li l'os el seu musell i ensumar, contenia la respiració, ja que diuen que els óssos no toquen el que ja és mort.

Després de retirar-se l'óssa, el de l'arbre li pregunta què li havia dit l'óssa a l'orella. Ell va respondre: “Que d'ara endavant no acompanyi aquests amics, que en els perills t'abandonen”.

L'amistat és un tresor a la nostra vida. Diu la Bíblia que “Qui troba un amic, troba un tresor”; i qui troba un tresor, troba “molts amics” (“que no són precisament els veritables amics”).