Quan el pelicà es va anar a buscar menjar, una serp amagada entre les branques es va arrastrar cap al niu. Els petits dormien tranquil·lament. Es va apropar la serp, i amb un resplendor maliciós als ulls, va iniciar la matança. Una mossegada verinosa a cadascun, i els pobres van passar immediatament al somni de la mort. La serp, satisfeta, va tornar al seu amagatall, per esperar l'arribada del pelicà. De fet, al cap d'una estona, l'ocell va tornar.

Al veure aquella matança, va començar a plorar, i el seu lament era tan desesperat que tots els habitants del bosc l'escoltaven commoguts.

"Quin sentit té ara la meva vida sense vosaltres?", deia el pobre pare mirant als seus fills assassinats. "Vull morir també jo com vosaltres!". I amb el bec va començar a desgarrar-se el pit, precisament sobre el cor. La sang brollava a borbolls per la ferida, empapant els petits assassinats per la serp. De sobte, el pelicà, ja moribund, es va estremir. La seva sang calenta havia donat vida als seus fills; el seu amor els havia ressuscitat. I llavors, tot feliç, va inclinar el cap i va expirar. (Leonardo Da Vinci, Faules)