L'11 de febrer de 1858 tres joves rondaven el riu, al costat de la roca de Massabielle, a Lourdes. Bernardeta, de 14 anys, es va quedar extasiada davant d'una visió.

“Vaig aixecar els ulls, vaig mirar cap a un forat de la penya, i vaig veure que es movia un roser silvestre que hi havia a l'entrada. Vaig advertir després al buit una resplendor, i de seguida va aparèixer sobre el roser una dona bonica, vestida de blanc, la qual em va saludar inclinant el cap. Vaig retrocedir espantada; vaig voler trucar a les meves companyes, i no vaig poder. Creient enganyar-me, em vaig refregar els ulls; però, en tornar-los a obrir, vaig veure que l'aparició em somreia i em feia senyals que m'acostar-se. Però jo no gosava; i no és que tingués por, ja que la por ens fa fugir, i jo m'hauria quedat mirant-la tota la vida”.

De vegades li parlava l'aparició: “Vine aquí durant quinze dies”. El 15 de febrer la visió li va manar que es rentés la cara a la font. No hi havia font; la nena va furgar amb les mans i va brollar una deu abundant. El 25 de març, dia de l'anunciació, la nena li va preguntar a la Senyora: “Voleu dir-me qui sou i quin és el vostre nom?” Ho va repetir tres vegades. La Senyora li contesto: “Jo sóc la Immaculada Concepció”.

Quants milions de persones, malalts, sans, han passat per Lourdes des de llavors! Quants presumptes miracles s'han fet al costat d'aquella beneïda font!