Lc 18, 9-14: El valor de la humilitat i la senzillesa

També a uns, que presumien de ser homes de bé i menyspreaven els altres, els va dir aquesta paràbola: Dos homes van pujar al temple a pregar, un era fariseu i l'altre, publicà. El fariseu, dret, feia interiorment aquesta oració: 'Déu totpoderós et dono gràcies perquè no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos, adúlters; ni com aquest publicà. Dejuno dues vegades per setmana i dono el deu per cent de tot el que posseeixo.
D'altra banda, el publicà, mantenint-se a distància, no s'atrevia ni tan sols a aixecar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit, dient: 'Déu meu, tingues compassió de mi, que sóc un pecador'. Us asseguro que aquest baixà a casa seva reconciliat amb Déu, i l'altre no. Perquè el que s'enalteix serà humiliat i el que s'humilia serà exaltat.