En una ocasió, els monjos estaven treballant arduament en un convent, quan de manera imprevista va arribar un altre monjo peregrí que es dedicava a predicar les coses de Déu. Va tocar la porta principal i va dir als laboriosos religiosos del convent: "Vinc a visitar-los per parlar-los del Senyor". Els monjos, que estaven molt atapeïts, van començar immediatament a murmurar entre ells: "Què pot ensenyar-nos aquest home que nosaltres no sabem?" "Només ve aquest peregrí a fer-nos perdre el temps!" - Comentaven contrariats. I enmig d'aquest descontent, van decidir insinuar-li molt subtilment que no podrien detenir-se per escoltar-lo.

Llavors, un dels monjos li va oferir com a sopar només un got de llet dient-li: "Mira, és l'únic que tenim per donar-te de menjar; no tenim temps per preparar-te una altra menjada". El monjo peregrí, que no era tonto, va interpretar immediatament la indirecta, i posant un pètal de rosa sobre el got de llet que li havien ofert, va dir: "Mira, aquest pètal que he afegit a la llet flota a la superfície, però no fa vessar el got. Per contra, no només no ocupa lloc, sinó que a més perfuma la llet que m'has portat". El monjo del convent va callar i es va retirar avergonyit: Ell també havia captat el subtil missatge de resposta.

 "Per més que estiguem atapeïts, sempre ha de haver un temps a la nostra vida i un lloc al nostre cor per escoltar les coses de Déu. El que escoltem i aprenem sobre Ell, no només no "rebasarà" els nostres coneixements ni ocuparà inútilment el nostre temps, sinó que al contrari, contribuirà a "perfumar" i fer més bella la nostra existència".