En aquesta pregària, Sant Agustí expressa la profunda alegria de haver trobat a Jesús i de descobrir, després d'una recerca desesperada, el seu amor immens:

"Tarda t’estimé, bellesa tan antiga i tan nova, tarda t’estimé! I veus que tu estaves dins de mi i jo fora, i per fora et buscava; i deformat com era, em llançava sobre aquestes coses belles que tu creares. Tu estaves amb mi però jo no ho estava amb tu. Em retenien lluny de tu aquelles coses que, si no estiguessin en tu, no serien. Cridades i clames, i trenques la meva sordesa; brillares i resplendires, i fugires la meva ceguesa; exhalares el teu perfum i vaig respirar, i suspir per tu; vaig tastar de tu, i tinc fam i set; em tocares, i em vaig fondre en la teva pau".