"Oh Déu, tu ets el meu Déu, des de l'albada et desitjo; tinc set de tu, per tu desfalleixo, com terra reseca, assecada, sense aigua...

El teu amor val més que la vida, els meus llavis et lloaran; et beneiré mentre visc, et cridaré aixecant les meves mans. Em saciaré com en un esplèndid banquet, i la meva boca et lloarà amb joia als llavis.

En el meu llit em recordo de tu, en tu medito en les vigílies, perquè tu has estat la meva ajuda, i a l'ombra de les teves ales clamo de joia. Estic unit a tu, la teva dreta em sosté.

Ells, els que busquen la meva mort, baixaran a les profunditats de la terra, seran lliurats a l'espasa, serviran de presa als xacals.

Però el rei es regocijarà en Déu, es gloriaran els que jurin per ell, quan faci callar els mentiders".