Una dona es va apropar a la font: un petit i net mirall entre els arbres del bosc. Mentre submergia l'àmfora per treure aigua, va descobrir a l'aigua un gruixut fruit rosat, tan bell que semblava dir: '¡Aprofita'm!'. Va allargar el braç per agafar-lo, però aquest va desaparèixer, i només va aparèixer quan la dona va treure la mà de l'aigua. Així dues o tres vegades.

Llavors la dona va començar a treure aigua per esgotar la font. Va treballar molt, sense treure la vista del fruit misteriós; però quan va treure tota l'aigua, es va adonar que el fruit ja no hi era.

Desil·lusionada per aquell encanteri, estava a punt de marxar, quan va sentir una veu entre els arbres (era un ocell savi): 'Per què busques avall? El fruit està dalt...' La dona va aixecar els ulls i, penjat d'una branca sobre la font, va descobrir el fruit, del qual només havia vist el reflex a l'aigua. ¿No ens passa una mica així a tots nosaltres, quan busquem a terra, o fins i tot al pou, aquell bé que està dalt?"

(Conte de l'illa de Zanzíbar)