“Expliquen que hi havia un gegant que es disposava a travessar un riu profund i es va trobar a la vora amb un pigmeu que no sabia nedar i no podia travessar el riu per la seva profunditat.

El gegant el va carregar sobre les seves espatlles i es va posar a l'aigua. Cap a la meitat de la travessia, el pigmeu, que sobresortia gairebé mig metre per sobre del cap del gegant, va veure, sigilosament apostats darrere de la vegetació de l'altra vora, els indis d'una tribu que esperaven amb les seves arcs que s'acostés el gegant.

El pigmeu va avisar al gegant. Aquest es va aturar, va donar mitja volta i va començar a desfer la travessia. En aquell moment, una fletxa disparada des de l'altra vora es va enfonsar a l'aigua prop del gegant, però sense haver pogut arribar fins a ell. Així va ocórrer amb altres successives fletxes, mentre tots dos -gegant i pigmeu- guanyaven la vora de sortida sans i estalvis. El gegant va donar les gràcies al pigmeu, però aquest li va replicar: 'Si no m'hagués recolzat en tu, no hauria pogut veure més lluny que tu'.”