Era un cobrador d'impostos i això no el feia gaire popular entre la gent que havia de pagar. En temps de Jesús, com en gairebé tots els temps, tot recaptador, o publicà que ve a ser el mateix, era un paio mal vist: un lladre, usurer, que només servia per explotar el poble. I com, a més, aquells impostos anaven a les mans del poder dominant, a Roma, doncs encara pitjor. Quan a Jesús el van voler acusar d'alguna cosa dolenta, deien que anava amb publicans, i fins i tot que menjava amb ells. Se l'acusava que alternava amb gent de veure malament. Doncs bé, Mateu n'era un.

Però un dia el va veure Jesús pel carrer i li va dir: “Segueix-me”. I aquell home que manejava diners, que ho podia tenir tot a compte dels altres, va abandonar el seu lloc de treball fix i va seguir el Senyor. Mateu va trobar una cosa que no havia trobat fins aleshores. Es va quedar sense diners, però va trobar la felicitat. Després ens va explicar tot això en un evangeli preciós, el primer, escrit en la llengua de Jesús, l'arameu. Un evangeli narrat amb tot detall, perquè nosaltres, que no vam tenir la sort, com ell, de conèixer personalment Jesús, puguem acostar-nos-hi pel seu testimoniatge escrit.