Va ser el primer filòsof a llançar un pont entre la ciència i el cristianisme. Era un home fora de sèrie. Estimava la veritat, com pogués estimar-la sant Agustí. El seu camí cap a la fe va ser el següent:

Va conèixer l'estoïcisme que era una doctrina que cercava la felicitat per mitjà de l'exercici de la virtut. Allò estava bé. Però un dia es va preguntar: Per què he de ser bo? Quina és la raó última de la meva virtut? Després va seguir el Pitagorisme que buscava a la filosofia les últimes raons de l'ésser però no va quedar satisfet. I, finalment, el Platonisme pel qual esperava arribar aviat a la contemplació de Déu. Però el que realment li va canviar va ser el coneixement dels cristians que patien el martiri. Allò ho va deixar desconcertat. I va començar a defensar la fe cristiana contra les doctrines que se li estaven tirant a sobre.

Va obrir una escola de teologia a Roma. Les classes eren veritables debats. Era l'any 150. Després va preparar una obra d'apologia per respondre als qui s'escandalitzaven perquè segons ells Déu abandona els seus adoradors al martiri. Tanta activitat per part de Justino, per força havia de trobar alguna resposta irada. Justino va ser acusat de ser cristià. Ell i diversos deixebles seus van ser arrestats. Després d'un judici sumaríssim, el prefecte va ordenar que els fuetegessin. Després els van degollar.