Jesús va dir als seus deixebles: “Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre dos, i a l’altre, un, —a cadascú segons la seva capacitat—, i després se’n va anar.

Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar els diners del seu amo.

Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
—Senyor, em vas confiar cinc talents; mira n’he guanyat cinc més.
L’amo li va dir
—Molt bé, servent bo i fidel. Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.
Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.
L’amo li va dir:
—Molt bé, servent bo i fidel. Has es tat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.
Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà encara el qui havia re but un talent i digué:
—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
Però l’amo li va respondre:
—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.

Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria
recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Per què a tot aquell qui té, li donaran enca ra més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I aquest servent inútil, llan ceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents” .

(Mt 25, 14-30).