El famós cardenal Journet explicava:
—Durant molt de temps, cada dia, vaig estar veient passar un home davant la finestra de casa meva. A vegades em creuava amb ell pel carrer. La seva existència no suscitava en mi cap dubte i m’eren familiars els seus passos. Però d’ell mateix, jo ho ignorava tot. Només podia dir:
—Em sembla que el vaig veure ahir o abans d’ahir.

Un dia, aquell habitual passejador va trucar a la meva porta:
—Haig de parlar amb vostè. Tinc un secret que no puc callar per més temps. Escolti’m, si us plau!

El desconegut va dir-me qui era. Va sortir de l’anonimat. Se’m va revelar.
El pensador descobreix l’existència de Déu, però es tracta del “Déu dels filòsofs.” Afirma la seva existència i els seus vestigis en la creació, però en resulta un ésser llunyà i misteriós.

En canvi, el cristià, per humil que sigui, ha entrat en la intimitat divina perquè Déu ha vingut a casa seva i ha fet en ell la seva estada.

Déu se li ha revelat com el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. Li ha donat a conèixer el seu Nom, el seu designi sobre l’home, la seva paciència inalterable i la seva tendresa.

Més encara, li ha donat a conèixer les seva intimitat més oculta.

AL COMENZAR EL DÍA. LA SALLE