Déu se’ns presenta en el símbol d’una alenada d’aire per indicar-nos la seva proximitat, la seva constància, el seu desig d’intimitat amb nosaltres. Germans, respirem fondo sense cansar-nos. Obrim les finestres del nostre cor perquè ell envaeixi les nostres cases, les nostres vides.

Ell serà per a nosaltres alegria i consol per fer camí mirant sempre endavant. Saviesa per endinsar- nos en el significat profund de l’Evangeli. Fortalesa i prudència per viure’l i anunciar-ne les conseqüències. Compromís en la defensa del dèbil, col·laboració en la tasca de construir una nova societat, llum per encertar a veure l’Església d’una forma nova.

Ell serà discerniment per integrar l’experiència religiosa amb el compromís a favor de les causes socials. Serà debat i discrepància però sense ressentirse
l’amor a l’home, tant si és amic com enemic. Serà vida com una lluita constant i alhora pau al cor. Serà capacitat per a l’amistat. Ell farà possible gaudir
de qualsevol racó de la naturalesa i també descobrir en la ciutat els grans valors humans de comunió i de solidaritat, de cultura i de treball.

Ell serà per a nosaltres amor a l’Església i al món, amor i acceptació de nosaltres mateixos, tal com Déu ens estima, “malgrat tot.” Ell serà també per a
nosaltres amor a Déu el Pare nostre, amor a Déu el Germà nostre, amor a Déu l’Esperit nostre.

ALBERTO INIESTA, BISBE