Fem servir sovint les tisores. Tallem el fil, en acabar una labor; i el cordill, després de lligar un paquet o si volem muntar un estel i fer-lo volar com un somni...

Hi ha tisores de moltes menes: per tallar els cabells, per arreglar-se les ungles, per podar els arbres cada any i també per tallar el filferro... N’hi ha de petites i arrodonides, que no punxen, perquè els infants, a classe, puguin retallar cartolines,
pedaços de roba o trossets de paper.

Se’n fan de tota mena, i les fem servir sovint. De vegades, però, també tallem sense tisores: tallem les ales d’algú que volia emprendre el vol, d’algú que potser tenia algun defecte, d’algú que començava a sortir de la dificultat, o d’algú que no
ens cau bé... Hem de recordar que les nostres tisores són la llengua. Cal tenir-la ben controlada.