Un savi va visitar l’infern. Es va sorprendre de veure-hi molta gent, asseguda al voltant d’una taula que estava proveïda de totes les viandes i aliments, si l’un bo, l’altre encara més exquisit. No obstant, tots els comensals feien cara de fam i el seu aspecte era llastimós. És que havien de menjar amb bastonets, però no els arribaven a la boca perquè els bastonets eren massa llargs. Per més que allargaven el braç, mai no aconseguien portar cap aliment a la boca.

El savi, impressionat pel què havia vist, se’n va anar al cel. Amb gran sorpresa també al cel hi va veure una taula plena d’aliments de més o menys la mateixa  qualitat. Però, en aquest cas, hi observà una diferència: tots els comensals feien cara de bona salut, tenien ganes de riure, feien xerinola i se’ls veia satisfets.

La raó era que al cel cada un dels comensals, amb els llargs bastonets, procurava alimentar el company del davant.

D’UNA FAULA XINESA