Dels seus escrits, sobretot de les obres principals: La Escuela de Nazaret y casa de la Sagrada Familia (1895), El Espíritu de la Sagrada Familia (1887), Preciosa joya de familia (1899) i de la seva abundosa correspondència es pot extreure com una espècie de decàleg:

1. La família prové de Déu
Déu, que en el seu interior conforma entre les persones divines la família trinitària, al principi creà l’home i la dona a la seva imatge i semblança i va cridar-los a formar família.

2. El matrimoni té un caràcter sagrat
El matrimoni és l’origen de la família. Crist diu que així ho establí Déu des del principi. No és, per tant, un simple invent dels homes. Per això cal preparar-se bé per a rebre’l i defensar la seva dignitat.

3. El matrimoni cristià és un sagrament
Crist elevà la unió de l’home amb la dona a la dignitat de sagrament, és a dir, de signe de la unió de Crist amb l’Església. Déu celebra les bodes de la humanitat a través de l’encarnació que se segella a la creu, on neix la nova humanitat del costat de Crist.

4. El fruit més valuós del matrimoni són els fills
La vida ve de Déu però es transmet de generació en generació amb la col·laboració dels pares. Els fills son el millor regal que Déu pot fer i han d’acollir-los amb joia, per damunt de tot altre motiu o interès. La seva primera responsabilitat és educar-los i acompanyar-los vers la plenitud humana.

5. El matrimoni té les seves regles de joc i els seus deures
Els esposos han d’acceptar-se joiosament, respectarse, dialogar, tenir confiança mútua. Han de complaure’s i compartir les alegries i tristeses.

6. L’amor és el gran valor que dóna qualitat a la vida matrimonial i familiar
L’amor ve de Déu i la família n’és una dipositària qualificada. Ha de rebre’l i cultivar-lo amb cura. L’amor ha de ser de paraula i de cor, però sobretot d’obra.

7. Les manifestacions de l’amor són l’acceptació mútua
i, en conseqüència, la pau i la concòrdia familiar La pau i l’harmonia dels pares entre si i amb els fills és el fonament i la condició per a la felicitat familiar i per
a l’edificació de la societat.

8. En la família els pares són com sacerdots
La paternitat és com un sacerdoci; i així com és propi del sacerdot exhortar, predicar i pregar, igualment els pares de família, a dins de casa seva, han de ser zelosos, vigilants i constants de paraula i amb el bon exemple.

9. La família és la cèl·lula primària de la societat
La bona salut de la família repercuteix directament en la bona harmonia de la societat. En canvi, d’una família malalta, del desordre i dels antagonismes familiars en provenen individus dèbils i conflictius que exigeixen costosos recursos de rehabilitació.

10. La Sagrada Família, Trinitat de la terra, és una imatge de la família volguda per Déu
La contemplació de la Família de Natzaret ens endinsa en el misteri de la vida trinitària. Els pares i els fills hi troben el model de la seva vida familiar i una ajuda permanent per a assolir-lo.