Sant Josep Manyanet descobreix en l’evangeli de Lluc, quan Jesús a l’edat de l’adolescència anà al temple de Jerusalem, les principals actituds que caracteritzen el bon estudiant: Els seus pares Josep i Maria, al cap de tres dies, el trobaren assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Si et fixes bé en aquest paràgraf de l’evangeli, pots descobrir-hi tres actituds principals:

1. Estava assegut entre els mestres de la Llei, és a dir, tenia una bona actitud, a favor de l’estudi. Tenia interès, desitjava aprendre, volia ser més.

2. Escoltava. Feia cas del que deien els mestres perquè podia aprendre d’ells; per això eren mestres... Feia silenci, perquè el silenci és essencial per a rebre informació. No molestava, no parlava durant l’explicació.

3. Feia preguntes. Ell volia saber més i aclarir dubtes. Volia tenir molts coneixements, però sobretot preguntava pel sentit d’aquests coneixements
i pel mateix sentit de la vida. Continua el text evangèlic: Jesús tornà a Natzaret i era obedient als seus pares. Es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Avançar en enteniment significa cercar el sentit profund de les coses. Una cosa és la simple informació, i l’altra, el seu sentit. Diem que una persona és sàvia quan té molts coneixements però sobretot quan els sap organitzar d’acord amb un sentit.
El bon estudiant mai no es pregunta: “I tot això per a què serveix?”, sinó més aviat: “¿quin sentit té?”, perquè sap que els estudis d’ara són un pas en el camí vers la veritat, que és Déu.

El món d’avui té obsessió pel coneixement fragmentat, per l’especialitat, i no per la seva totalitat.

A Natzaret, el pare Manyanet aprèn a no instal·larse en petites partícules de la veritat, sinó en la veritat sencera, perquè allí viu Déu, la plena veritat.

Avançar en enteniment vol dir tenir interès d’aprendre una mica cada dia. Segons el pare Manyanet, no és qüestió d’uns pocs anys, sinó d’una actitud característica de tota la vida.