El senyor corb, tot cofoi dalt d’un arbre, sostenia amb el bec un formatge. I la senyora guineu, atreta per l’olor, li parlà d’aquesta manera:

—Bon dia, senyor corb, que en sou de maco! No podeu imaginar quina enveja us tinc!... Si el vostre cant s’assemblés a les vostres plomes —no us enganyo— seríeu el fènix de tots els ocells del bosc.

En sentir el corb unes paraules que tan l’afalagaven, s’inflà d’orgull i volgué fer una demostració de les qualitats de la seva veu, obrí el bec i deixà caure el formatge. La guineu amb astúcia li digué:

—Heu de saber, senyor corb, que l’adulador és un paràsit d’aquell que es deixa ensarronar. El preu de la lliçó bé val un formatge.

Avergonyit i confós, el corb jurà i perjurà que mai més no tornaria a fer cas d’una adulació.

JEAN DE LA FONTAINE