Una nit dos comerciants de joies coincidiren en un refugi de caravanes del desert. De reüll, cada un observava l’altre i, mentre descarregaven els camells, un no pogué resistir la temptació de deixar caure, com per accident, una enorme perla, que l’altre va recollir i la va retornar al seu amo amb dissimulada cortesia, tot dient:

—És una perla fabulosa, sí, senyor! És una de les mes grosses i brillants que mai he vist... —Tanta amabilitat em confon —va dir l’altre—, però, encara que no s’ho cregui, és una de les més petites de la meva col·lecció.

Un beduí, que havia vist tota l’escena els invità a sopar. Mentre sopaven, els explicà aquest fet:

—Fa un temps, jo també era joier com vostès. Un dia, al desert, em va sorprendre una tempesta espantosa. Havia perdut el contacte amb el seguici i vaig quedar isolat, sense saber on era. Van passar els dies i vaig sentir un pànic de mort en veure que havia donat voltes i més voltes en cercle. Aleshores, mort de fam i assedegat, vaig llençar al terra tota la càrrega del camell i vaig rebuscar per enèsima vegada. Imagineu-vos el meu astorament quan vaig trobar una bossa que no havia vist fins en aquell moment. Mentre l’obria em tremolaven els dits, tot pensant que potser hi trobaria una mica de menjar. Però vaig tenir una desil·lusió terrible en veure que només hi havia perles.

ANTHONY DE MELLO