Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

—Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?

Ell va respondre:

—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

Jesús li digué:

—Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

—I qui són els altres que haig d’estimar?

La resposta va ser:

"En un suburbi d’una gran ciutat vivia, en la més escandalosa misèria, una família d’immigrants. Vivien vuit persones en una barraca de fang i llaunes: quatre trastos, un únic llit i un matalàs de palla. El pare prou s’esforçava, però no trobava treball, la mare estava malalta i els fills estaven famolencs.

No gaire lluny, en un xalet de luxe, amb jardí i piscina, vivia una bona família. Anaven i tornaven de la ciutat amb un cotxe de gran cilindrada. Quan van veure aquells immigrants, comentaren entre ells: “quin fàstic de gent, que se’n tornin a casa seva!” I van passar de llarg.

Va passar per allà un “bon matrimoni”, d’aquells que van cada dia a missa, i en veure la barraca, van alleugerir el pas. Una cantonada més avall va instal·lar-s’hi un
matrimoni, arribat feia poc de l’estranger. No sabien resar, ni havien sentit parlar mai de sagraments, ni de missa, ni tan sols eren creients. Però en veure la misèria d’aquella gent van tenir compassió i van allotjar-los al seu pis, mentre els ajudaven
a trobar feina i un habitatge digne."

—Quina d’aquestes tres famílies et sembla que es va comportar com a proïsme?
Ell respongué:

—La qui va tractar amb amor aquells necessitats.

Llavors Jesús li digué:

—Vés, i tu fes igual.