Els sants no van pas néixer sants. Es van anar santificant en el dia a dia i a través de les petites coses. Eren de carn i ossos com nosaltres. 

Estaven sotmesos a inclinacions bones i dolentes. Hi ha qui ha dit que, si quan hom escriu la biografia dels sants, s’hi relatessin també els seus defectes, al llibre li augmentarien a bastament les pàgines.

També és la festa de tots aquells sants que no vam conèixer o que no coneixem, perquè encara viuen i estan lliurant la seva vida en la construcció del Regne de Déu. Són persones que no han estat elevades als altars, que no són gaire conegudes; tanmateix no per això són menys “sants” o “santes”.

La importància d’aquesta festa consisteix a donar gràcies a Déu per aquestes persones, conegudes o desconegudes, que amb la seva vida ens encoratgen a caminar d’una forma peculiar. Així, per exemple, els fundadors de congregacions religioses han proposat un estil específic per dur endavant la tasca de fer avançar el Regne de Déu, que ara nosaltres també podem seguir. Són fundadors famosos sant Francesc, santa Teresa, sant Ignasi, sant Antoni M. Claret, sant Josep de Calassanç, el beat Josep Manyanet....