Teresa nasqué el dia 28 de març a Gotarrendura, a prop d’Àvila, el 1515, i va morir a Alba de Tormes el 1582. Segons explica ella mateixa en el Libro de la vida, quan tenia set anys va escapar-se de casa amb el seu germà Rodrigo, per anar-se’n a les missions a convertir “moros”. Va passar la seva joventut força distreta, llegint llibres de cavalleries i capficada amb els encants de la seva bellesa.

A 21 anys va experimentar un canvi sobtat, després d’una madura reflexió sobre el valor de la vida. Va decidir de consagrar la seva vida a Déu en el convent de clausura de l’Encarnació, a Àvila.

La primera etapa al convent, tot i ser bona, estava mancada de radicalitat. Ella mateixa va deixar constància de les seves distraccions i de les seves lluites interiors per tal d’abandonar els interessos del món i entregar la seva ànima totalment a Déu.

Amb tot, durant aquest període ja brillaven les seves virtuts, en especial la seva afabilitat en el tracte i la seva gran intel·ligència.

Cap a 40 anys, va experimentar una total transformació. Va veure clarament que el Senyor la cridava per emprendre la reforma de la seva Orde, el Carmel. I va dedicar-se a quest projecte en cos i ànima.

En aquell temps, la reforma suposava canviar molts esquemes i criteris de valors religiosos i socioculturals. La classe benestant, de la qual provenia la majoria dels membres dels ordes religiosos, hi posava molta resistència. Va haver de suportar molts disgustos i persecucions, però en va anar sortint airosa
pel seu caràcter jovial i dinàmic. Va realitzar nombrosos viatges, en condicions precàries, per tal de fer arrelar les fundacions dels seus convents.

Teresa de Jesús, tot i desplegar una gran activitat, es va distingir pel seu misticisme. Va ser una veritable mestra d’oració i ella mateixa va experimentar diversos raptes o visites misterioses del Senyor, en les quals Déu li comunicava la seva voluntat i misteris de la seva vida íntima.

A més a més, fou una de les grans escriptores del seu temps. Es caracteritza per un estil planer, vivaç i alhora profund; els seus llibres es compten entre
els clàssics de la literatura castellana. Els seus escrits més famosos són el Libro de la vida, Camino de perfección i Las Moradas o Castillo interior.

Els seus escrits han tingut una influència enorme en els autors de tots els temps, entre els quals cal incloure el pare Manyanet.